música

El timbal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment són de cuir, que emet un so indeterminat. L'intèrpret del timbal és el timbaler. Per l'Institut d'Estudis Catalans, timbal i  tabal  són sinònims de  tambor .  El timbal sol fer l'acompanyament  rítmic  de la  gralla  a la  música de castells , als balls de gegants i altres festes populars.  El  tabal o tabalet  és més petit que el timbal i es pot penjar al coll.

L'oboè és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, tub cònic i tessitura aguda. Segons la classificació habitual, es considera de vent fusta i llengüeta doble, i segons la de Hornbostel-Sachs, es troba en el grup 422.12. El seu ús es circumscriu a la música d'orquestra i per a banda -en ambdós casos per parelles- i a la música de cambra. El corn anglès és de la mateixa família, amb un registre més greu. L'oboè es va desenvolupar durant el segle  xvii  a partir de la xeremia. El seu nom prové del francès.

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta. Dins d'aquesta gran família, el clarinet pertany als instruments de canyeta simple, igual que el saxòfon. El forat és aproximadament cilíndric (a semblança de la  flauta travessera  i a diferència del  saxòfon ). És un instrument format per diverses peces desmuntables: broquet, barrilet, cos superior, cos inferior i campana. El material principalment utilitzat per a la seva construcció és la fusta de  banús . Tanmateix, en els últims anys ha començat a utilitzar-se la resina o plàstic com a nous materials. És un  instrument transpositor  l'extensió del qual abasta de tres a quatre  octaves .

El trombó de vares o trombó de colissa és un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del seu tub. La configuració dels trombons és molt semblant a les trompetes, fins i tot es poden considerar les trompetes de registre greu. Consta d'un tub metàl·lic llarg i estret, gairebé cilíndric excepte a la part final, amb una embocadura de metall on es posen els llavis en un extrem i un pavelló obert obert a l'altre. Els trombons de vares però, tenen el tub sonor força més llarg que les trompetes, i una secció d'aquest és mòbil.

El xilòfon és un instrument musical de percussió d'origen africà. En la seva versió original està format per 42 làmines de fusta de canya de bambú o altres tipus, disposades en forma de teclat de piano que formen tres octaves i mitja. Per a tocar aquest instrument s'utilitzen unes baquetes amb bola de fusta i plàstic dur, a vegades recobertes d'una capa de cuir. El xilòfon és un instrument de percussió de so determinat perquè es toca picant amb dos baquetes i pot fer notes musicals. Dintre de la família de percussió pertany a les plaques perquè està construït amb unes plaques de fusta que fan diferents notes.  La durada del so de les notes que pot fer sol ser més curta que la d’un metal·lòfon ja que les plaques de fusta vibren menys que les de metall. Aquest instrument sol utilitzar-se a l’escola i segons la seva mida podem trobar tres tipus de xilòfons: el soprano, l’alt i el baix. A les orquestres simfòniques els ...

L’acordió és un instrument musical de vent que pertany a la família dels instruments aeròfons mecànics.  Cadascun dels botons o tecles que es troben a les caixes harmòniques serveixen per seleccionar els sons que s'emetran.   En prémer-los s'accionen unes vàlvules que deixen lliure el pas de l'aire cap a l'interior de la manxa.  En el recorregut de l'aire s'hi troba la llengüeta lliure metàl·lica, que vibrarà sempre que la pressió sigui suficient per moure-la.  En deixar de prémer les tecles o els botons, unes molles fan que les vàlvules tornin a la seva posició inicial i bloquegin altra vegada el pas de l'aire. D'aquesta manera, la llengüeta en qüestió deixa de vibrar. Així doncs, per fer sonar una nota només cal fer fluctuar l'aire, tot obrint i tancant la manxa de l'acordió mentre es pitgen una o diverses tecles o botons.

La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall. És un dels instruments més antics.  L'origen de les trompetes, instruments als quals des de l'antiguitat se'ls va assignar un paper militar o cerimonial pel fet d'estar constituïdes per un tub bàsicament cilíndric, caldria cercar-lo en els antics instruments de  canya  o fusta.

El violí és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família. Altres membres de la seva família són la viola, el violoncel i el contrabaix. Les  partitures  de música per a violí usen gairebé sempre la  clau de  sol  , anomenada antigament "clau de violí». El violí no té  trasts , a diferència de la  guitarra . És el més petit i el més  agut  de la família dels instruments de corda clàssics, que inclou la  viola , el  violoncel  i el  contrabaix L'instrument fa 35,7 cm de caixa, i 60,5 centímetres d'extrem a extrem. El cos del violí té una forma bombada, amb silueta estilitzada determinada per una curvatura superior i inferior amb un estrenyiment a la cintura en forma de C. Les tapes del violí es modelen amb suaus corbes que proporcionen la característica de voltat. El violí ha tingut un èxit enorme per tot el món,  la qua...

La guitarra és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts. La guitarra ha sofert variacions en la seva forma al llarg dels segles. A més del nombre de cordes, les variacions de l'instrument han sorgit per adaptar-lo a les necessitats de l'intèrpret fins a adoptar la forma actual.

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un forat practicat a l'embocadura de l'instrument. La  flauta  és una gran família d' instruments   de vent , que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un  forat  practicat a l' embocadura  de l'instrument. Quan bufes i tapes un dels forats, sona un so diferent qu si tapes un o altres forats alhora.

El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda. Té quatre cordes afinades en la, re, sol i do (de dalt a baix), i es toca amb un arquet que està fet de pèls de cua de cavall.  El violoncel és un dels instruments de l' orquestra . Una  orquestra  és un conjunt instrumental. Dit d'una altra manera, una agrupació de  músics  en representació dels diferents  instruments  que existeixen, dirigits normalment per un  director , i que interpreten l'obra de manera conjunta.  El músic que el toca és denominat  violoncel·lista .

El piano, en realitat, és un instrument de corda. S'hi poden tocar diversos estils de peces  (cada autor té un estil diferent...)  La persona que toca el piano rep el nom de pianista. El piano està compost per una caixa de ressonància i un teclat de 88 tecles, aproximadament unes 7 octaves, encara que pot variar segons models i èpoques. També hi ha uns pedals que serveixen per a modificar el so.